jueves, 31 de enero de 2013

Els misteris de l’Oriol Holmes

Totes les tardes, quan em poso el barret de Sherlock que em va portar el rei Baltassar a casa la iaia Lourdes, segueixo amb les meves investigacions súper secretes. Em vaig fer detectiu privat fart de que la mama sempre em digués que era “massa petit per entendre algunes coses”.

Tot va començar quan els tiets es van canviar de casa. Jo no volia dir-los el que pensava de la nova, perquè últimament estan molt tristos i ploren sovint. Però és que la seva no era una casa normal i corrent com la nostra, ¡no senyor! La nostra és petita i és veritat que està prop del col·legi, però moltes nits la mama ha de marxar a dormir a la saleta d’estar per no sentir el soroll del carrer. En canvi la dels tiets... ¡aquella sí que molava! Tenien un jardí gegant, amb plantes, arbres, i ¡animals!

En canvi la nova... pfff. Està a un edifici trist i fosc i no té jardí. Però això no és el pitjor. Comparteixen la casa amb moltíssima gent. Un milió de persones, potser. Avorrides i amb cara de pomes agres. Ells  viuen a una habitació del quart pis i la comparteixen amb un senyor calb i la seva dona. Ni tan sols tenen un llit per cadascú, la tieta dorm a una cadira que es pot tombar cap enrere fent maniobres per no topar amb la paret. Un altra cosa molt estranya és que tenen criades. Jo ja n’he contat com cinc o vuit. Porten el menjar, netegen l’habitació i parlen en clau. Sovint ens fan sortir al passadís perquè li han de fer al tiet no-se-què i no-se-quantes. Són força manaires per ser criades.

Total, que jo li anava preguntant a la mama, però de seguida girava el cap per dissimular, tot i que jo sé que això ho fa per plorar sense que la vegi. I al final, sempre la mateixa cançoneta: “Oriol, ets massa petit per entendre aquestes coses”.

Així que vaig decidir descobrir el misteri pel meu compte i crec que ja estic a punt de tancar el cas. A veure:

- Comparteixen pis
- Ploren molt
- No treballen
- Repeteixen sovint “no hi ha res a fer”

Està ben clar el que passa aquí: els tiets, de sobte, s’han tornat pobres.

2 comentarios: