Plou cendra. El cel és una barreja impossible d’obscuritat i foc; l’ambient, de gemecs i silenci. Esclats, destrucció; acaballes, esgotament, final.
Obro els ulls i tot es difumina. Mentre recobro la consciència observo que tot roman serè al seu lloc habitual. Estudio el retall de cel que s’intueix des del meu llit. No hi ha cendra ni foc. La claredat és encegadora i els sons, els acostumats.
Però hi ha alguna cosa nova. No a l’habitació ni al cel ni a l’ambient. Dintre meu. És difícil de descriure. Un neguit, un inconformisme. Mentre tot estava malament, jo jeia sense intervenir, veient passar les circumstàncies. “No puc fer res”, em repetia. Mai més. Potser no ha arribat la fi del món que anunciaven, però no restaré indiferent mentre esdevé el veritable desenllaç.
Resolt, estiro el llençol arrugat i groguenc i hi esbosso amb contundència la paraula que em crema dintre. “PROU”. Surto al balcó decidit a compartir-la amb una energia insòlita.
Quedo garratibat. Les façanes s’han tornat invisibles. Milers, milions de llençols penjants anuncien que el món, tal com el coneixíem, ha acabat aquesta nit.
Me encanta el relato. Ojalá suceda tal y cómo lo has contado. :)
ResponderEliminarGuagu...
ResponderEliminarAndrea escrius tan be en catalá com en castellà. I aixó te molt de merit. Canviar d'una llengua a una altre i seguir escrivint tant bè no es fàcil.
Per una fi del mon amb Pau i banderes blanques. :->
Sort que no ha acabar el món eh! Ja era hora que féssis un post, et trobavem a faltar ;). Bon any!
ResponderEliminar@Pepe Thanks Peps, este es de los que te molan ;)
ResponderEliminar@UTLA Mil gràcies pels teus comentaris, son maquíssims :) La veritat és que he quedat contenta amb la experiència d'escriure en català, tot i que em surt amb més naturalitat en castellà
@Mia Així m'agrada, posant-me firme, com a bona mentora! ;)