Llegenda sota terra

Pròxima estació: Sants-Estació.

«Vet aquí un monstre ferotge i temible que enverinava l'aire amb el seu alè putrefacte i esverava a tot el regne amb les seves salvatjades.»

S'obre pas a cops de colze un noi gran i malgirbat. Amb cara de males puces i olor d'alcohol de llauna es deixa caure al seient de quatre. Ocupa més d'un lloc i destorba a una senyora que marxa evitant conflictes. S'eixarranca al seu seient, posa els peus a la cadira i escup “i-tu-què-mires”.

«Els habitants de la vila es reunien d'amagat i meditaven estratègies per vèncer al malvat drac. Però no hi havia valent que hi volgués lluitar amb la bèstia.»

Els passatgers callen avergonyits desitjant que la fera no els esculli. Es llancen entre ells mirades còmplices amb ganyotes furtives de “aquest-està-boig”, “millor-l'ignorem” i “jo-no-m'hi-fico”.

Pròxima estació: Tarragona.

«Sense voluntaris, els veïns van acordar deixar que fos la sort qui decidís les víctimes que caurien a les urpes de l'aterridor animal.»

Venturosos viatgers abandonen l'escena i altres de menys sortosos pugen a bord. Els que venen de lluny eviten mirades però tafanegen de reüll si algun agosarat s'encara amb el neci. Una senyora el crida a l'ordre i rep un bufit ple d'insults. La intrèpida iaia marxa espantada mastegant malediccions.

Pròxima estació: Espanya.

«Els vilatans màrtirs es succeïen però la pau regnava entre el veïns amb prou fortuna per fugir del foc del drac.»

Un noi jove capficat amb el seu mòbil s'atreveix a ocupar un dels seients buits i aixeca el cul d'un salt sorprès per un improperi injustificat. Un senyor amb acordió marxa ofès al següent vagó perseguit per xenòfobes blasfèmies.

Pròxima estació: Poble Sec.

«Però fou el cas que un dia el maleït atzar va voler que l'estimada filla del rei fos l'escollida per calmar l'ansia de la fera.»

Un senyor amb barba i panxa prominent entra amb presses arrossegant la filleta, una nena d'uns deu anys que, estirada pel seu pare, corre cap als dos seients buits.

«El veïnat, desconsolat, observà a la princesa encaminar-se al seu final, en busca del temible monstre.»

La nena aterra sense adonar-se sobre el peu de l'intractable que, exaltat per l'atreviment, comença a respirar amb fúria.

Pròxima estació: Paral·lel.

«Però vet aquí que abans d'arribar a la cova del drac volgué el destí creuar-la amb un jove cavaller, cavalcant un corser negre amb una lluent armadura taronja.»

El vigilant entra al vagó guiat pel seu olfacte innat per detectar problemes. Amb un somriure autosuficient es dirigeix al provocador i es planta al seu davant.

«El valerós heroi va enfrontar-se a la bèstia, que va caure derrotat pel coratge i la destresa.»

Llença un “senyor-hi-ha-cap-problema” i el busca-raons respon amb un grunyit en un tímid intent de mantenir la dignitat de cara al públic. El vigilant dona al fidel company caní l'ordre per ensenyar les dents i, poruc i avergonyit, l'energumen s'aixeca i marxa amb el cap baix.

Pròxima estació: Drassanes.

«Diu la història que el salvador va marxar sense voler acceptar la glòria i que desaparegué misteriosament tal com havia vingut.»

El guàrdia deixa el comboi avisant al cercabregues: “ara parlarem tu i jo”. Mirades còmplices i somriures compartits dissipen la llegenda i tornen el vagó a la realitat ensopida.

Pròxima estació: Liceu.